Tres eleccions, tres Catalunyes?
Pel novembre, eleccions a Catalunya. 28N de 2010, CiU derrota les esquerres catalanes i governarà
Tres Catalunyes?
No hi ha tres Catalunyes diferents; però cada elecció dels últims dos anys mostra una fotografia singular de la realitat catalana. Els motius són diversos. Hi ha una dinàmica electoral canviant i bastant volàtil: les fluctuacions de vots a PSC, ERC, PP, C’s, SI i, fins i tot, ICV són molt elevades i només CiU manté un nombre de suports estable. Hi ha abstenció diferencial: electors que no voten en les generals i uns altres que no ho fan en les autonòmiques. La participació ha crescut en cada una de les convocatòries, i això vol dir que els votants concrets no són mai els mateixos. I també perquè el creixement del sobiranisme i l’unitarisme està alterant el sistema polític català.
Vot a Catalunya en les autonòmiques de 2010 i 2012, i en les generals de 2011
(La distribució de diputats de 2011 és una translació de com hauria quedat el Parlament de Catalunya
amb els vots als partits de les eleccions generals. No hi van concórrer C’s, CUP i SI)
(La distribució de diputats de 2011 és una translació de com hauria quedat el Parlament de Catalunya
amb els vots als partits de les eleccions generals. No hi van concórrer C’s, CUP i SI)
|
PARTITS
|
VOTS
|
DIPUTATS
| ||||
|
|
2010
|
2011
|
2012
|
2010
|
2011
|
2012
|
|
CiU
|
1.202.830
|
1.015.691
|
1.112.341
|
62
|
46
|
50
|
|
PSC
|
575.233
|
922.547
|
523.333
|
28
|
38
|
20
|
|
ERC
|
219.173
|
244.854
|
496.292
|
10
|
10
|
21
|
|
PP
|
387.066
|
716.371
|
471.197
|
18
|
31
|
19
|
|
ICV
|
230.824
|
280.152
|
358.857
|
10
|
10
|
13
|
|
C’s
|
106.154
|
-
|
274.925
|
3
|
-
|
9
|
|
CUP
|
-
|
-
|
126.219
|
0
|
-
|
3
|
|
PxC
|
75.134
|
59.949
|
60.142
|
0
|
0
|
0
|
|
SI
|
102.921
|
-
|
46.608
|
4
|
-
|
0
|
|
Eb
|
18.679
|
50.879
|
27.874
| |||
|
PACMA
|
14.238
|
23.826
|
20.777
| |||
|
Pirata
|
6.451
|
21.876
|
17.942
| |||
|
UpyD
|
5.418
|
39.650
|
14.552
| |||
|
Altres
|
94.524
|
21.181
|
21.260
| |||
|
Blancs
|
91.631
|
63.884
|
52.899
| |||
|
Nuls
|
22.354
|
55.450
|
32.232
| |||
|
Abstenció
|
2.211.058
|
1.880.031
|
1.600.510
| |||
|
Cens
|
5.363.688
|
5.396.341
|
5.257.960
| |||
Qui ha guanyat i qui ha perdut en 2012?
Comparant els resultats amb les eleccions de 2010, s’observa que, a més del vot nul i les formacions menudes i poc significatives (Pirata, Escons en blanc, UPyD o PACMA), els partits que més s’han beneficiat de l’increment de la participació han estat ERC, C’s, ICV, CUP i PP, per aquest ordre. Mentre que retrocedeixen, a més dels vots en blanc, CiU, SI, PSC i PxC, també per aquest ordre.
Guanys i pèrdues de vot en 2012, comparant els resultats amb 2010
Guanyen (en vots)
|
Perden (en vots)
| ||
Participació
|
504.820
|
Abstenció
|
-610.548
|
ERC
|
277.119
|
Cens
|
-105.728
|
C's
|
168.771
|
CiU
|
-90.489
|
ICV
|
128.033
|
Altres
|
-73.264
|
CUP
|
126.219
|
SI
|
-56.313
|
PP
|
84.131
|
PSC
|
-51.900
|
Pirata
|
11.491
|
Blancs
|
-38.732
|
Nuls
|
9.878
|
PxC
|
-14.992
|
Eb
|
9.195
| ||
UPyD
|
9.134
| ||
PACMA
|
6.539
|
||
Com a hipòtesi de treball i a falta d’anàlisis postelectorals, és raonable pensar que CiU només atrau nous votants procedents de SI i en perd cap a ERC i PP. El PSC n’ha perdut en moltes direccions: abstenció, ICV, C’s, ERC i PP. ERC guanya de nous votants, CiU, SI i marginalment del PSC, mentre que potser n’ha perdut alguns en favor de CUP; el PP en guanya de l’abstenció, CiU i marginalment del PSC, i potser en perd cap a C’s; ICV guanya de votants nous, de l’abstenció i del PSC, mentre que perd alguns vots cap a les CUP. SI només en perd, cap a CiU i ERC. Els altres partits no en tenen pèrdues: C’s atrau nous votants, gent de l’abstenció i antics votants de PSC i PP, i CUP nous votants, antics abstencionistes i marginalment votants d’ERC i ICV. En altres paraules, les transferències de vots reforcen essencialment ERC, C’s i ICV, i en menor mesura a les CUP i PP, i perjudiquen considerablement PSC i CiU.
Transferència de vots en partits amb representació parlamentària
Respecte 2010
| ||
Partit
|
D’on ve el vot nou?
|
On va el vot perdut?
|
CiU
|
SI
|
ERC i PP
|
PSC
|
--
|
Abstenció, ICV, C’s, ERC i PP
|
ERC
|
Votant nou, abstenció, CiU, SI, PSC
|
CUP
|
PP
|
Abstenció, CiU i PSC
|
C’s
|
ICV
|
Votant nou, abstenció, PSC
|
CUP
|
C's
|
Votant nou, abstenció, PSC, PP
|
--
|
CUP
|
Votant nou, Abstenció, ERC i ICV
|
--
|
SI
|
--
|
CiU, ERC
|
10 observacions sobre el 25-N
A l’hora d’analitzar el resultat dels partits parlamentaris i les conseqüències de les eleccions, cal tindre en compte que el que mostren les dades és un munt de grisos i molt pocs blancs i negres.
 |
| 25N 2012, a un col·legi electoral |
2. Els partits que han fet campanya oposant-se formalment a les retallades guanyen en vots, però són minoria en escons. Els que defensen l’austeritat i les retallades (CiU i PP) sumen 1.583.538 vots, els que s’hi han oposat en campanya (la resta) han tingut 1.779.626 vots. Ara bé, la representació institucional no es correspon amb aquesta realitat, i els impulsors de les retallades de l’Estat del Benestar sumen 69 diputats, per 66 els contraris. Un focus de tensions.
3. Creix l’esquerra, però segueix guanyant la dreta. Els votants d’esquerra s’han incrementat en un 50% (quasi mig milió de vots més), sobretot en ERC, ICV i CUP, ja que el PSC baixa. Amb tot, els vots a la de dreta també augmenta (50.000 vots) i, en conjunt (CiU, PP i C´s), té 350.000 vots més que l’esquerra.
4. Els partits tradicionalment centrals en la política i la partitocràcia catalana (CiU i PSC) són superats pels perifèrics i antisistema. El sistema de partits català sempre ha estat bastant plural; no obstant això, CiU i PSC han concentrat tradicionalment unes tres quartes parts del vot i la representació, i la pràctica totalitat del poder institucional. El sistema s’ha alterat. Per primera vegada, els dos partits centrals només sumen el 45% del vot en urna, els partits perifèrics (ICV, PP, ERC) el 37%, els antisistema (C´s i CUP) un 11%, i hi ha un 7% de vots vàlids sense representació.
5. El partit nuclear de la comunitat autònoma guanya. A totes les comunitats autònomes on hi han hagut eleccions el 2012, també a Catalunya, els partits més votats, tot i que retrocedint, són els centrals de les respectives partitocràcies i els que més temps han governat les pròpies autonomies: a Andalusia, el PSOE sempre (30 anys); al País Basc, el PNB 29 dels 32 anys; a Astúries, el PSOE 25 de 30 anys; a Galícia, el PP 25 de 31 anys, i, a Catalunya, CiU 25 dels 32 anys.
6. El sistema polític català és fragmenta. CiU es manté com la força més votada, duplica a la segona de llarg i pràcticament té quasi els mateixos vots que el 2012, però la participació ha augmentat molt i, en conseqüència, baixa en percentatge de vot en urna i en escons. Reitera el seu domini polític, però queda molt lluny de l’hegemonia social (necessitaria mig milió de vots més). El sistema de partits resta molt fragmentat (la distància entre el segon i el cinqué partit no és elevada) i l’electoral més encara (un sistema proporcional pur hauria donat representació a sis forces polítiques més).
7. Creix més el vot als partits que defensen el dret a decidir (referèndum d’autodeterminació) que als que s’hi oposen. Els que s’oposen a una consulta i afirmen que el poble català no és sobirà per a fer-la (PP i C’s), passen de rebre 493.220 vots a comptar amb 746.122 (252.902 més). Amb tot, el suport als partits que diuen defensar aquest dret (la resta) ha passat de 2.330.981 a 2.617.042 (286.061 votants més).
8. Augmenten els unionistes i sobiranistes mentre perden pes relatiu els federalistes. Malgrat que els que, en un sentit molt laxe i imprecís, podríem dir federalistes (PSC, ICV i Unió) reben 53.510 vots més i sumen 1.106.765 votants, el seu pes relatiu es redueix. Els unitaristes que hi han posat l’accent en la unió de l’estat espanyol, fins i tot llevant poder a les autonomies (PP i C’s), han incrementat el seu suport en 252.902 vots fins arribar a 746.122. Mentre que l’increment de vots dels que s’han afirmat sobiranistes (Convergència, ERC i CUP) ha estat de 232.550; sumant-ne un total de 1.456.767.
9. El liderat de Mas es debilita. L’error de càlcul d’Artur Mas i de Convergència després del darrer 11 de setembre ha estat descomunal. I el seu liderat polític se n’ha ressentit. En aquests moments, està obligat a pactar totes les polítiques que vulga dur a terme i haurà d’acceptar un liderat compartit i no personalista amb altres partits, i això no serà gens fàcil. A més, Duran i Lleida i els 13 diputats d'Unió dins de CiU afegiran una dificultat agegida. 
10. No hi han líders alternatius. Afonat el PSC, fora de Mas, la resta de líders que hi ha al Parlament no tenen capacitat per a dur endavant cap proposta alternativa. La majoria semblen de recorregut curt, visions parcials i amb discursos limitats als camps d’influència electoral immediats. En destaca, circumstancialment, Oriol Junqueras (ERC), cridat a ser, de moment, el suport al govern de CiU; però Junqueras vol garantir l’estabilitat del govern de CiU i ser, alhora, cap d’una oposició que demana un canvi radical en les polítiques socioeconòmiques i una acceleració del procés sobiranista. És la quadratura del cercle i té data i motiu de caducitat: setembre de 2013 i el referèndum sobiranista.
Pròxim article Freedom for Catalonia (i 2).
Les imatges recollides en el bloc estan tretes d'internet i són de domini públic. Els continguts i gràfics d'aquest bloc es poden utilitzar lliurement sempre que es cite la font.
Las imágenes recogidas en el blog están sacadas de internet y son de dominio público. Los contenidos y gráficos de este blog se pueden utilizar libremente siempre que se cite la fuente.
The pictures contained in the blog are taken from the internet and are in the public domain. The contents and graphics of this blog can be used freely if source is cited.
