A Espanya
avança l’espanyolisme uniformista; a Catalunya la desafecció respecte Espanya.
Tres moments, un procés històric. Hegemonia autonomista dels setanta i vuitanta.
Federalisme en els noranta i principis de segle. I, ara, un independentisme creixent
des de 2005. Del catalanisme difús i transversal a l’escissió entre unionistes
i sobiranistes. Però la independència de Catalunya dependrà del que facen les
elits polítiques, econòmiques, funcionarials i mediàtiques dominants a Espanya
(Madrid). Mentrestant, la crisi continua esgarrant les estructures socials i
modificant tots els escenaris coneguts.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacionalisme espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacionalisme espanyol. Mostrar tots els missatges
20 de des. 2012
6 de des. 2012
Freedom for Catalonia? (1)
Tres eleccions, tres Catalunyes?
Pel novembre, eleccions a Catalunya. 28N de 2010, CiU derrota les esquerres catalanes i governarà la Generalitat amb el suport del PP. 20N de 2011, CiU supera el PSC per primera vegada en unes eleccions generals i els principals partits estatals (PSOE i PP) sumen més que la resta. 25N de 2012, CiU guanya les eleccions, amb una distància enorme sobre el segon; però perd vots, escons i lideratge: en front, un panorama fragmentat. Dos anys, tres eleccions, tres realitats polítiques i, en l'horitzó, un referèndum.
Tres Catalunyes?
No hi ha tres Catalunyes diferents; però cada elecció dels últims dos anys mostra una fotografia singular de la realitat catalana. Els motius són diversos. Hi ha una dinàmica electoral canviant i bastant volàtil: les fluctuacions de vots a PSC, ERC, PP, C’s, SI i, fins i tot, ICV són molt elevades i només CiU manté un nombre de suports estable. Hi ha abstenció diferencial: electors que no voten en les generals i uns altres que no ho fan en les autonòmiques. La participació ha crescut en cada una de les convocatòries, i això vol dir que els votants concrets no són mai els mateixos. I també perquè el creixement del sobiranisme i l’unitarisme està alterant el sistema polític català.
3 de maig 2012
¡España gibraltareña!
Pesadillas europeas (1)
Gibraltar vuelve a ser una
prioridad en la política exterior española. Así lo anunció el ministro de
Asuntos Exteriores y Cooperación, José Manuel García-Margallo (PP), en su comparencia
ante la Comisión
de Exteriores del Congreso de los Diputados. “España y el Reino Unido deben
recuperar el diálogo sobre la soberanía del Peñón”, y el proceso de Bruselas, iniciado
en 1984 y suspendido en 2002, debe retomarse.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)