A Espanya
avança l’espanyolisme uniformista; a Catalunya la desafecció respecte Espanya.
Tres moments, un procés històric. Hegemonia autonomista dels setanta i vuitanta.
Federalisme en els noranta i principis de segle. I, ara, un independentisme creixent
des de 2005. Del catalanisme difús i transversal a l’escissió entre unionistes
i sobiranistes. Però la independència de Catalunya dependrà del que facen les
elits polítiques, econòmiques, funcionarials i mediàtiques dominants a Espanya
(Madrid). Mentrestant, la crisi continua esgarrant les estructures socials i
modificant tots els escenaris coneguts.
