Freedom for Catalonia? (i 2)

A Espanya avança l’espanyolisme uniformista; a Catalunya la desafecció respecte Espanya. Tres moments, un procés històric. Hegemonia autonomista dels setanta i vuitanta. Federalisme en els noranta i principis de segle. I, ara, un independentisme creixent des de 2005. Del catalanisme difús i transversal a l’escissió entre unionistes i sobiranistes. Però la independència de Catalunya dependrà del que facen les elits polítiques, econòmiques, funcionarials i mediàtiques dominants a Espanya (Madrid). Mentrestant, la crisi continua esgarrant les estructures socials i modificant tots els escenaris coneguts. 

Freedom for Catalonia? (1)

Tres eleccions, tres Catalunyes?

Pel novembre, eleccions a Catalunya. 28N de 2010, CiU derrota les esquerres catalanes i governarà la Generalitat amb el suport del PP. 20N de 2011, CiU supera el PSC per primera vegada en unes eleccions generals i els principals partits estatals (PSOE i PP) sumen més que la resta. 25N de 2012, CiU guanya les eleccions, amb una distància enorme sobre el segon; però perd vots, escons i lideratge: en front, un panorama fragmentat. Dos anys, tres eleccions, tres realitats polítiques i, en l'horitzó, un referèndum.

Tres Catalunyes?

No hi ha tres Catalunyes diferents; però cada elecció dels últims dos anys mostra una fotografia singular de la realitat catalana. Els motius són diversos. Hi ha una dinàmica electoral canviant i bastant volàtil: les fluctuacions de vots a PSC, ERC, PP, C’s, SI i, fins i tot, ICV són molt elevades i només CiU manté un nombre de suports estable. Hi ha abstenció diferencial: electors que no voten en les generals i uns altres que no ho fan en les autonòmiques. La participació ha crescut en cada una de les convocatòries, i això vol dir que els votants concrets no són mai els mateixos. I també perquè el creixement del sobiranisme i l’unitarisme està alterant el sistema polític català.

PP y PSOE sobre arenas movedizas




Alberto Fabra (PPcv) i Ximo Puig (PSPV-PSOE)

Hace algunos meses, un antiguo dirigente socialista valenciano, mostraba su estupor por el hecho de que el PSOE baje en las encuestas, a pesar del desastre de los gobiernos del PP en Madrid y Valencia. Lo que se ha evidenciado (con matices, en un caso importantes) en todas las convocatorias electorales desde noviembre de 2012 y repiten las encuestas es que cae el PP y se hunden los socialistas. Pero, ¿por qué? Aventuraremos una hipótesis explicativa de algunas dinámicas, siendo conscientes de que las variables en juego son muchas más y en cuestión de comportamientos electorales son tiempos de volatilidad, especialmente en eso que tradicionalmente se acostumbra a denominar la izquierda y, más aún, en el País Valenciano.

Cuatro elecciones y una encuesta

Cuatro elecciones autonómicas desde que hace menos de un año tuvieran lugar las últimas elecciones generales (20 de noviembre de 2011). Una constante se repite: PP y PSOE pierden votos. Más de 1.100.000. En unos casos, de manera sangrante; en otros, de forma más discreta. Pero siempre pierden, especialmente el PP, casi 817.000.

Juego de suma cero

Alfredo Pérez Rubalcaba y Mariano Rajoy Brey

Cada elección es un mundo. Es un tópico cierto. Jamás son iguales los resultados electorales en un mismo lugar, aunque la diferencia en la votación sea tan sólo de unas horas, las diferencia aumentan cuando el lugar no es el mismo. Eso hace complicado comparar elecciones de carácter distinto y en diversas comunidades políticas, identificar las constantes o elementos que se repiten, aunque no lo parezca, ver si marcan una tendencia y establecer una hipótesis explicativa de lo que ocurre y porqué.